De loinge, ne l paíç que tamien ye nuosso, amóstran-mos puiales lhabados a anfitar rugas mudas i cozinas cumpuostas cun scanhos frius i dízen: ye la letecidade! La modernidade! La lhuç! La que sal de l Riu!
"Andei a saber de ti para alhá de la mimória, nas squinas que solo nós conhecemos, i nun te bi. Bi solo, ne l...
“Podie, an buona berdade, haber quedado an Loibos. Drumie, i l die a seguir, a la purmanhanica, metie-se a camino. Mas quei! Cismou cunsoar...
"Se stubisses eiqui, yá me staba a purparar i a ajeitar para salir de la carrinha. Yá staba a planear i a pensar adelantrado,...