De loinge, ne l paíç que tamien ye nuosso, amóstran-mos puiales lhabados a anfitar rugas mudas i cozinas cumpuostas cun scanhos frius i dízen: ye la letecidade! La modernidade! La lhuç! La que sal de l Riu!
Pula purmeira beç neste pequeinho cachico de fala, botaremos eiqui ua antrebista an pertués, mas mesmo que esta lhéngua nun tenga raízes na Tierra...
“Habie un tiu spanhol que era cabreiro. Lhougo pula manhana fui-se culas cabras pal termo…” Boç: Suzana Ruano
"- Botai-me la buossa bençon, senhor abade, que you pequei…"