Se hai cousa que ls mirandeses traírun até hoije, además de la lhéngua, fúrun las tradiçones solesticiales. Nun haberá lhugar no cunceilho que nun las tenga, uas más badalhadas, outras menos, mas todas eilhas cun alma i rituales fantásticos que todos ténen proua an bibir para regar las raízes que bénen de tiempos… i quien sabe?!
Manténen-se, ye l que amporta.
”Fraile Juan, bou-te a dar ua adebina i se an trés dies nun fures capaç de me dar la respuosta, mando-te matar. Oubiste bien?”...
“Aquel cura era mui ruin, mui ruin. Nun balie un pataco furado. Habie stado acá uns anhos. Un chapuço dun burro que parece que...
"Era ua beç trés rius que nacírun an Spanha. Chamában-se Douro, Teijo i Guadiana. Stában un die a admirar ls anubrados i preguntórun-les d’adonde...