Se hai cousa que ls mirandeses traírun até hoije, además de la lhéngua, fúrun las tradiçones solesticiales. Nun haberá lhugar no cunceilho que nun las tenga, uas más badalhadas, outras menos, mas todas eilhas cun alma i rituales fantásticos que todos ténen proua an bibir para regar las raízes que bénen de tiempos… i quien sabe?!
Manténen-se, ye l que amporta.
La brutalidade de las eimaiges de ls ninos, çcalços, rotos, de moncas cumo candiles siempre prontos a alhumbrar l camino de sues bidas, deixarie...
“Daprende, rapaç, a nun te amportar Se la boca de l mundo de ti marmuriar.” L Bielho, l rapazico i l burro (La Fontaine)....
La Cunfisson de Salustriano, ua cuonta de Alfredo Cameirão.