“Fai pa riba de sessenta anhos que ls purmeiros mirandeses se scapórun deiqui para Fráncia. Apuis desse sgubiar de gente por ende afuora bemos l mundo a chegar a la nuossa tierra, gente que tal cumo ls que salírun i sálen deiqui, chégan an busca dua bida melhor. An tierras adonde la gente ye cada beç mais scassa, ber l mundo a chegar habie de ser mirado cumo ua riestra de spráncia. Para relembrar esses purmeiros abintureiros, queda eiqui un cachico de mais ua cunbersa de l porjeto Ourrieta las Palabras.”
“Daprende, rapaç, a nun te amportar Se la boca de l mundo de ti marmuriar.” L Bielho, l rapazico i l burro (La Fontaine)....
Carta da la lhéngua mirandesa a su armana la lhéngua pertuesa. Un testo de Aníbal Fernandes cun traduçon de Alcides Meirinhos, ALCM. Glossairo –...
“Habie un tiu spanhol que era cabreiro. Lhougo pula manhana fui-se culas cabras pal termo…” Boç: Suzana Ruano