“Fai pa riba de sessenta anhos que ls purmeiros mirandeses se scapórun deiqui para Fráncia. Apuis desse sgubiar de gente por ende afuora bemos l mundo a chegar a la nuossa tierra, gente que tal cumo ls que salírun i sálen deiqui, chégan an busca dua bida melhor. An tierras adonde la gente ye cada beç mais scassa, ber l mundo a chegar habie de ser mirado cumo ua riestra de spráncia. Para relembrar esses purmeiros abintureiros, queda eiqui un cachico de mais ua cunbersa de l porjeto Ourrieta las Palabras.”
La Cunfisson de Salustriano, ua cuonta de Alfredo Cameirão.
“Naquel tiempo nien ls más foutos s’astrebien a cruzar la sierra. Por menos de nada, salie un tiro a retumbar nas ourrietas caras a...
“Quien mirar para ua parede puode nada mais ber que muntones de piedras. Mas quien tubir uolhos, ye capaç de alhinar las paredes nua...