“Fai pa riba de sessenta anhos que ls purmeiros mirandeses se scapórun deiqui para Fráncia. Apuis desse sgubiar de gente por ende afuora bemos l mundo a chegar a la nuossa tierra, gente que tal cumo ls que salírun i sálen deiqui, chégan an busca dua bida melhor. An tierras adonde la gente ye cada beç mais scassa, ber l mundo a chegar habie de ser mirado cumo ua riestra de spráncia. Para relembrar esses purmeiros abintureiros, queda eiqui un cachico de mais ua cunbersa de l porjeto Ourrieta las Palabras.”
“L padre ne l cunfessionairo nun oube más que you ne l miu oufício. Conheço estes pobicos todos de la tierra de Miranda. Las...
“Dixo l rei al filózofo: Dá-me agora un cunseilho de l home que dá cunseilho a outro i nun l dá a el própio.”...
La brutalidade de las eimaiges de ls ninos, çcalços, rotos, de moncas cumo candiles siempre prontos a alhumbrar l camino de sues bidas, deixarie...