“Al redor de l puial acotobelhában-se nun corre, queticos, sintados i prontos a scuitar l que Manuol, marenheiro i nabegador de todos ls mares, tenie para cuntar.”
Manuol Ruano, Nabegador de l Praino, testo de Alcides Meirinhos i dezeinhos de Ana Afonso, ALCM, Miranda, 2021.
Boç: Suzana Ruano
“Al loinge, mirado zde la Prainada, aquel quegulho de tierra más parece un formigueiro a anchir-se cumo quien cumpre pormessa para eilhi star. Seran...
“Quien mirar para ua parede puode nada mais ber que muntones de piedras. Mas quien tubir uolhos, ye capaç de alhinar las paredes nua...
Pula purmeira beç neste pequeinho cachico de fala, botaremos eiqui ua antrebista an pertués, mas mesmo que esta lhéngua nun tenga raízes na Tierra...